Sense oxigen em vaig quedar el primer cop que el vaig veure.
El tenia davant meu i no podia deixar de mirar-lo: espectacular ,majestuós,absolutament impressionant....
D’això ja fa gairebé 15 anys.
I ja no me’l vaig poder treure del cap.
No sabia com ho faria ni quan ho podria fer.
Però tenia molt clar que ho aconseguiria algun dia.
La veritat és que no posaria la mà al foc dient que faré un 8mil.
Entre altres coses perque sense mà ho veig una mica complicat.....
Però el que sí que us puc assegurar (i aquesta és la raó d’aquest blog) és que ja estic en camí.
Us mantindré informats!
es una passada!!! m'encanta!!! i si, si a la vida no et posses objectius mai els aconseguiras!!!! ENHORABONA i a disfrutar....
ResponEliminaT.
funciona oi?¿? mic mic!
ResponElimina